La riada del 37 de Pilar Margalef

ELS MEUS RECORDS

LA GUERRA CIVIL I LA POSGUERRA

Pilar Margalef Llaó

Extret del llibre de Pilar Margalef Llaó “Els meus records. La guerra i la posguerra”, Editorial Cinctorres Club, 2011.

Els voldria parlar de la riuada del 1937, el dia 26 d'octubre. L'empleat de la pedania de La Cava, l'oncle "Boquetanit", feia la crida per la nit sobre la crescuda del riu. Estava plovisnant i feia un fort vent de baix, del mar, que impedia que la mar, molt alterada, s'engulligués aquell cabdal que portava l'Ebre. La crida deia: "Homes en pales, aixades i cabassos al riu!" Als pocs moments passaven homes amb fanals d'oli encesos i xabusqueros (impermeables) en direcció al riu. Escoltar la crida a aquelles hores em va impressionar molt.

A la marinada vam anar a vore la crescuda que portava troncs, rames i canyes i la seua velocitat impressionava. Aquells homes havien treballat tota la nit fent un malecó ample i ben fet, per impedir que l'aigua es filtrés per cap lloc. La gent els portava menjar, beure, llet i cafè, aquells homes es veien cansats.

El que no recordo és quin dia el riu va sortir de mare. Per l'avinguda Goles de l'Ebre els homes anaven a comprar en barquet, perxant. Dins casa nostra hi havia aigua a genolls, a les altres cases n'hi havia mes o menys depenent del lloc on se trobava la casa.

Ens vam refugiar a casa de Josep Navarro, l'oncle "Ullat", i allí vam ser varies famílies, la seua casa tenia pis. Les aigües del riu no baixaven de nivell, el riu no parava de baixar gros i a molta velocitat, i el malecó del canal, encara que en aquell temps era de terra, feia de reparo.

Per fi, l'alcalde de la pedania del poble, Joan Tomàs Mates, "Bufón", va fer trepar el malecó del canal, fent dos boquetes bastant amples perquè les aigües s'escampessen pels arrossals. Al fer aquelles obertures era tan forta la força de l'aigua que a una d'elles es va formar un gorg enorme, anomenat "El Gorg de Nassos" pel nom del propietari del terreny, que fa pocs anys es va colgar de terra. Per a natros era la primera crescuda important en els anys que portàvem vivint aquí baix, n'havíem vist algunes de menys cabdal que es deien puntades de riu.

D'aquella riuada hi ha coses que sempre he recordat, els menuts que érem allí ens entreteníem comprovant si el nivell de l'aigua creixia o minvava, plantant canyetes igual que vèiem fer als homes. Ens vam adonar que un munt de palla anava surant poble avall, i a sobre anava un pollastre fabat cantant com si res. Una altra cosa que ens va fer posar tristos va ser un barquet que passava poble amunt, direcció al cementeri, amb dos homes perxant amb un taüt negre a dins, era l'enterrament d'una iaia d'una família del Barracot.

L'Oncle Juan Ventura "Balandrum" tots los dies anava a casa seua a donar menjar als animalets del corral. Un dia va arribar fent mala cara, va cridar a la seua dona, Cinta del "Coquero", i a l'ensenyar-li el panorama que hi havia dins del barquet, la dona es va posar les mans al cap al vore l'estesa de titos ofegats. Aquella pobra dona confiava fer una bona venuda per les vespres de Nadal, per treure uns quants duros, però va tindre que repartir titos a totes les famílies que eren al de "l'Ullat". Encara que estaven una mica tiessos i blaus, vam menjar tito en caldo, en arròs, en pataca, en samfaina,... Encara avui no em fa goig la seua carn.

Mes dades de la riuada de 1937, tretes del llibre de Josep Subirats i Piñana, Entre vivències: "A Tortosa, el dia 29 d'octubre a les 5.30 del matí, el desbordament arriba al punt mes catastròfic, a 10,82 metres d'alçada. La riuada intercepta la circulació a totes les carreteres i ferrocarrils nacionals i el de Tortosa — La Cava."

Quan l'aigua va tornar al seu lloc, tot el poble, carrers, horts, feien un aspecte desastrós, els homes amb pales i poals treien el llac (fang) de dins les cases, i les parets i els barandats estaven aixamorats d'aigua.

Aquests últims mesos del 37 els pagesos van sembrar mes llegums i cereals que els anys anteriors pels rumors que corrien que si la guerra durava molt s'arribaria a patir fam. A Tonet, el meu cunyat, com a home d'ofici no li deia gran cosa la terra, però aquell any va portar tres sortetes de terra a la finca del Grego i les va sembrar de blat.

(...)

SOBRE L'AUTORA

Pilar Margalef Llaó va nèixer al Perelló l'any 1925 on va viure la seva infantesa. Filla de pares pagesos, visitava sovint el nostre poble on tenia una germana casada. En casar-se es va posar a viure al nostre poble. Sempre ha estat molt interessada en la lectura i ha col·laborat en la revista municipal "Desaigüe" i finalment, s'ha decidit a escriure el llibre del que s'ha extret aquest text. En el seu llibre parla de la guerra civil i la posguerra des de la visió d'una dona que les va viure en primera persona i ens aporta la visió dels fets històrics des d'un punt de vista emocional i vivencial.