Riuada de 1937 de Josep Bertomeu

Riuada de 1937

Érem a finals d'octubre. La gent encara tenia garberes d'arròs per a batre per les eres del camp i munts d'arròs batut pendent de ser envasat. Feia mal hora, vent de baix fort, núvols que presagiaven pluja i venia el riu gros.

La nit del dia 26 l'agutzil, per ordre de l'alcalde, va sortir pels carrers del poble fent un pregó, demanant que tots els homes acudissin amb pales, aixades i cabassos a fer malecó a la vora del riu que amenaçava de saltar. En acabat de recórrer tot el poble fent la crida, també va anar pels cafès mobilitzant a la gent i finalment al cine de la Metgesa a on va interrompre la sessió i va enviar a tots els assistents a repujar el marge de defensa.

Tot va ser inútil, la matinada del dia 27 el riu va saltar.

Ha saltat el riu! Ha saltat el riu.

L'aigua va córrer per tot el poble, inundant horts, eres, carrers i cases.

La franja més propera al riu per això, va ser la que menys nivell d'aigua va suportar, les zones més allunyades, van arribar fins i tot a un metre i cinquanta centímetres d'aigua.

La gent es va refugiar a les cases dels familiars o veïns que tenien pis i també al camp pels masos, casetes i barraques. També en va haver que es van salvar de la riuada als ponts i als caixers del canal. Però la catàstrofe va ser molt punyent. Pocs havien passat una experiència semblant. El més vells es recordaven, que la riuada de l'any 1907, va ser també molt devastadora, no tant però, ho havien sigut les més recents de 1914 i 1917.

Tornant a la que ens interessa de 1937, tothom en va ser afectat i la gent es van solidaritzar uns amb els altres, ajudant-se i acollint-se mútuament.

Al segon dia de la inundació, ja hi havien els barquets dels caçadors de les basses i els dels mariscadors de la mar, així com totes les muletes dels pescadors del riu, navegant per dins el poble, traslladant persones, matalassos, abrigalls, menjar i animals domèstics, als llocs a on estaven a sopluig de l'aigua del riu.

També van traslladar soldats, que venien en permís des del front de guerra, o altres que ja se'ls havia acabat i havien de tornar a la guerra. Els pescadors de marisc Salvador del Sagall, Nel.lo de Bomba i l'oncle Torres, amb els seus barquets de perxa, van fer una labor ingent durant tots els dies de la riuada, ajudant i traslladant la gent de un lloc a un altre. Fins i tot va haver un enterrament de una dona velleta, que la van duu al cementiri amb un barquet de perxar.

El tercer dia, l'alcalde va autoritzar a esportellar els caixers del canal, a fi i efecte de què, la zona més fortament inundada, desguassés l'aigua cap a l'arrossar i baixés el nivell. A conseqüència d'això, allí a on es va trencar el canal, la corrent de l'aigua va fer un immens gorg, de profunditat considerable, que va existir uns seixanta anys, fins en fer-se el canal d'obra. Aquell gorg, que se li va dir “El gorg de Nassos”, es trobava molt prop del que avui és l'Escola Pública Riumar, el que vol dir, que si hi havia una altra riuada com aquella, l'escola es trobaria totalment coberta d'aigua.

D'aquella riuada o potser d'altres anteriors, hi conten algunes històries o llegendes. Una explica que entre la multitud de coses que arrossegava la corrent del riu, hi baixava un paller sencer, damunt del qual anava un gall i encara cantava. També una altra de més dramàtica la qual diu, que baixava surant cap a la mar, un bres amb un crio dins, del qual, se sentien uns plors esgarrifosos.

Per dins del que era el poble, la corrent no era tant forta com a la mateixa llera del riu, aquí, l'aigua circulava amb moderació i no va tombar cap casa, ni es va negar ningú, ara, la destrossa va ser immensa i ruïnosa. Es va llençar a perdre tot el menjar dels horts, el que la gent tenia guardat a dins de casa i els animals domèstics, també es van ofegar la majoria. Els ramats, vaques i animals de treball, van ser traslladats a l'altra part del canal a on van passar els dies de la riuada.

Aquella riuada, va escampar una llavor de una mena de mala herba desconeguda fins aleshores, que a l'any següent que no es va fer arròs per la guerra, va cobrir tots els camps amb un bosc. Aquella mala herba se la va nomenar trenca-dalles perquè de tant dura que era trencava les dalles al segar-la. Els anys posteriors, per les punxades de trenca-dalles va haver la mort de tres persones del nostre poble, motiu pel qual, a la resta de la comarca, se la va batejar amb el nom de “mata-caveros”. La riuada en si, no va ocasionar cap desgràcia personal a la gent del poble, però a conseqüència de les trenca-dalles que la riuada havia escampat, van morir aquelles tres persones.

La inundació va seguir des del dia 27 d'octubre fins al dia 5 de novembre. Una vegada va minvar l'aigua, va quedar un pam de llac, que va dificultar el trànsit i els treballs agrícoles fins que es va endurir del tot. Mentre tant la gent va anar traient aquell llac de dins de les cases i barraques, per poder-les habitar novament i refer la seua vida.

Des de el 1937, no ha hagut cap riuada més. El riu ha vingut moltes vegades gros i ha estat a punt de saltar, però mai ens ha tornat a inundar com aquell any.

SOBRE L'AUTOR 

Josep Bertomeu i Mercè

Josep Bertomeu i Mercè, nascut a La Cava l'agost de 1935, és una persona molt vinculada al món de la cultura al seu poble i, especialment, al món del teatre amateur i de les lletres. Ha estat col·laborador de diversos mitjans escrits, escriptor, director i actor de teatre amateur, escriptor de ressenyes històriques, articles etnogràfics, lingüístics i culturals sobre el poble i les terres de l'ebre i ha escrit la novel·la històrica "La Torre de l'Àngel Custodi" i diverses obres de teatre i sainets. Ha col·laborat amb enciclopedies, revistes locals, revistes comarcals, programes de ràdio i de televisió. Va ser fundador de la Cia. Delta Teatre de la qual n'ha estat diversos anys dinamitzador i membre actiu.
Va viure la riuada del 37 amb poc més de dos anys però coneix el que en deia la gent i la seva família, coneix per experiència el nostre riu i és un coneixedor de la vida del delta durant el segle passat. 

Glossari de llenguatge local

Garberes..Piles de garbes d'arròs.

Batre........Separar el gra de la palla.

Envasar....Posar l'arròs en sacs per al transport.

Vent de baix...Llevant, vent de la mar.

Riu gros.....Vindre el riu crescut, portar més agua de lo habitual.

Agutzil.....Funcionari municipal.

Malecó.....Marge gros fet de terra seguint la vora del riu o mar.

Saltar el riu...Sortir de mare, desbordar.

Sopluig....Lloc a resguard.

Caixer.....Marge del canal o de qualsevol sèquia artificial.

Gorg.......Clot fondo fet per una forta corrent d'aigua.

Paller..... Munt de palla fet per a conservar-la.

Dalla.......Estri de treball per segar herba, alfals o altres vegetals.

Llac.........Llim, fang que deixa l'aigua quan ve tèrbola.

Tèrbola...L'aigua quan porta terra en suspensió.

Bres........Llit menut de fusta per a crios de mama.

Llençar a perdre...Fer-se malvé.

Deltebre 21 de març de 2012