RIUADA DEL 1937
Extret del llibre: Fornós i Franch, Domingo. Records i reculls de Deltebre. Editat pel mateix autor el 1998.
La riuada del 37 es produí en plena Guerra Civil, i puc fer, i el faig, un relat molt pormenoritzat de la mateixa per haver-la viscut personalment i de la que hem puc considerar espectador de primera fila. El desbordament del riu tingué lloc el 28 d'octubre de 1937 pel matí, pel punt que es coneixia com la "revolta de la Conxita", actualment desaparegut. Aquesta corba actualment es trobaria al mig del riu en la confluència dels actuals carrers Riu Ter i la perllongació de l'avinguda de l'Assumpció, amb un desplaçament d'uns cent-vint metres cap a la seva esquerra -o sigui cap a Jesús i Maria- que va deixar a l'illa de Gràcia abarcant un arc des dels carrers La Galera fins al carrer València.
Per tota la vora del riu existia de sempre un malecó tot de térra endurida, d'aproximadament un metre d'altura, que complia dues funcions: fer de dic de defensa de totes les crescudes del riu que es provocaven quasi tots els anys per la tardor i servir de "camí de sirga" per a l'arrossegament dels llaguts que feien el servei de transport per l'Ebre.
Així que aquell dia 28 al migdia Jesús i Maria ja estava tota inundada, i a mitja tarda també ho estava La Cava. La inundació dels dos pobles va durar tota una setmana, assolint els dies 29 i 30 les quotes màximes d'altura que al costat del canal van arribar a ser de 1,50 metres; en canvi en les proximitats del riu on els terrenys són mes alts l'alçada de les aigües era d'uns quaranta centímetres. Un dels punts mes alts del poble, el centre de les quatre carreteres l'aigua va arribar a mitja cama, lo que vaig poder comprovar personalment.
Per descomptat a partir del mateix dia 28 es van quedar interromputs tots els serveis públics: llum, telèfon, trenet, correus, quedant els dos pobles totalment aïllats del món exterior, lo que feia mes tràgica encara la situació.
Les famílies que vivien en barraques o cases de planta baixa es van anar allotjant en cases amb pis de familiars o veïns. Va haver una exemplar coordinació en les ajudes entre tots els veïns. Havia cases amb tres i quatre famílies; una d'aquestes va ser a casa nostra, on érem una vintena de persones. Moltes famílies que trafegaven en bestiar de treball, vacu, oví, porquí, etc., s'anaven acomodant per les garrigues o pels masos d'illa de Mar, malecons del canal, eres altes, etc.
Al segon dia de la riuada comencen a aparèixer totes les barquetes dels caçadors i pescadors del Canal Vell que es van dedicar a fer un servei d'assistència, traginant d'un lloc a l'altre tot el que la gent els demanava: somiers, matalassos, cadires, queviures, persones, etc. En una d'aquestes barquetes amb perxa del pare d'un amic meu ens vam sumar -el meu amic i jo- a aquests serveis assistencials. Un dia vam anar a l'Església vella del Cementiri, a l'altra part del canal, on s'hi van arrecerar alguns ramats d'ovelles, a buscar-ne una per un carnisser. I un altre dia vam anar a Jesús i Maria a casa d'uns familiars meus a buscar pa de casa.
Com que el nivell de l'aigua no baixava, al tercer dia un grup d'homes van trencar el malecó del canal entre els dos ponts de l'Estació i d'lgnasi, minvant poc a poc el nivell de les aigües del poble al ser enviades ais arrossars. El pes de l'aigua que queia a l'altra part del canal va crear un gorg d'uns quinze metres d'amplada que es deia "gorg de Nassos" que enseguida es va convertir en una piscifactoria autòctona amb cria d'anguiles, tenques, etc., i veure's envoltada de senil, boga i demés vegetació indígena. Una petita petja d'aquesta bassa encara es veu avui, que recorda a la gent gran l'origen i motius que la motivaren.
No va haver cap pèrdua humana; i en el capítol de danys materials Jesús i Maria fou molt fortament castigada, tant en pèrdua d'horts com de cases, molt especialment a les propietats de Conxita Carsi i Conrad Miquel que s'endugué alguns sequers i magatzems on es guardava l'arròs. També enfront de la Conxita s'emportà una escullera de protecció dintre el riu que es va conèixer amb el nom de "peixera". Una mica mes amunt s'emportà les cases de Josep de Peixot i l'altra de Ximet de la Vidala.
En l'apartat econòmic els danys foren molt grossos. Van desaparèixes les hortes i moltes garberes apilades al mig de les eres que s'anaven batent durant l'hivern, compaginant amb les feines de la garriga. Aquestes garberes, les que no s'emportà el riu, acabaren grifollant en un percentatge elevadíssim degut a l'ambient d'humitat que les envoltava per tot.
No tot van ser, però, danys i perjudicis en la riuada; una capa de fang de 10 cm de gruix es diposità per tots dos pobles, beneficiant particularment les hortes que en aquells temps abarcaven quasi el noranta per cent de tota la zona urbana. Llims que endemés de fer pujar horitzontalitat del poble, va complir dues altres funcions: el va adobar de matèria orgànica molt beneficiosa per a l'agricultura; i per l'altre costat va fer una neteja sistemàtica de tot "bitxo viviente" tals com cadells, caragols, cucs, etc. Aquests adobs orgànics van provocar una sortida bosquerola de bledes que van suplir, sis mesos després en l'evacuació, la manca d'altres hortalisses que es va endur la riuada.
També a la corba de la Conxita va deixar tones i mes tones de fina sorra for-mant una serralada de munts que en alguns casos sobrepassaven l'alçada del malecó de protecció que no s'havia trencat. Aquesta sorra verge fou aprofitada per enterrar molts horts i fondos que els pagesos de Jesús i Maria i de La Cava traginaven en trabucs i carriots.
En l'aspecte geogràfic aquesta riuada va fer grans canvis. Com ja s'ha explicat en la pàgina 21 crear l'illa de Sapinya, una mica mes amunt de l'illa de Gràcia; va obrir una nova desembocadura amb el Galatxo de Sorrapa -actualment ha quedat l'única i principal- creant a la vegada l'illa de Sant Antoni, abans llarga i estreta d'Oest a Est, i ara triangular de Nord a Sud.
Un altre avantatge que proporcionaven els desbordaments, abans de la construcció dels canals, era que a cada riuada tot el delta creixia en altura, alimentat pels llotims que anava dipositant en cada avinguda.
El primer tribut que es va cobrar aquesta riuada va ser el dia 28 d'octubre a enfonsar el vapor "Anita" que es trobava amarrat a la vora del riu entre Sant Jaume i l'illa de Gràcia.
SOBRE L'AUTOR
Domènec Fornós i Franch va nèixer a La Cava el març de 1921. Sempre va ser una persona molt interessada en la lectura i l'escriptura i va tenir una llarga trajectòria de col·laboracions en premsa escrita, tan de caràcter general, com esportiva com local.
Va col·laborar en activitats culturals del poble, com el teatre parroquial i va elaborar, el 1980, un mapa del delta i el 1990 un plànol del poble.
Va viure la riuada amb 16 anys.
El seu llibre representa un testimoni molt valuós de la seva experiència en els fets que han configurat el poble de Deltebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada